dimecres, 18 d’agost del 2010

CAMPANYA DE LA PLATAFORMA D' ONG's PER A LA RECAPTACIÓ DE FONS PER AJUDAR ALS DAMNIFICATS DE PAKISTAN



La plataforma d'ONG's d'Andorra inicia una campanya per recaptar fons per ajudar als més de 14 milions de damnificats pels aiguats monsònics al Pakistan. El país viu la pitjor catàstrofe de la seva història i les pluges, que persisteixen, així com les altes temperatures poden agreujar la situació amb una emergència sanitària deguda a malalties com el colera. Els milions de damnificats que han vist desaparegudes les seves cases i mitjans de subsistència dependran durant els propers mesos de l'ajuda alimentària i de socors d'emergència.

Si voleu col·laborar per a que la situació al Pakistan millori, la Plataforma té comptes oberts a tots els bancs del Principat o bé podeu trucar al 141 per fer una donació de 2 euros.

SOLIDARITAT

Potser posar l’accent en un tema com la cooperació internacional, i les ONGs que han fet d’aquest punt el seu objectiu principal, podria semblar en aquest temps de crisi no ajustat a la realitat. Rés més lluny, si ho fem és perquè pensem que ajudar els altres, independentment d’on visquin d’alguna manera acabarà revertint en nosaltres mateixos; mitjançant relacions socials que neixen, idees que es concentren i que s’expandeixen, valors que es consoliden, i moments irrepetibles que potser no es tornen a viure mai més. En definitiva aquest món té molts “Barcos hundidos” que d’una forma o altre hem de reflotar entre tots plegats o si més no col•laborar en la seva sortida a l’aire.
Beatriz Lorenzo Martín Consellera de Serveis Socials i Participació Ciutadana Comú de Sant Julià de Lòria

dimarts, 17 d’agost del 2010

EL PAKISTAN NECESSITA AJUDA

El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha demanat als donants internacionals que accelerin l'ajut al Pakistan, després que les pitjors inundacions que hi ha hagut al país en dècades hagin afectat fins a 17 milions de persones.
“He vist molts desastres naturals a tot el món, però mai res com això”, ha afirmat Ban Ki-moon. El diplomàtic ha visitat diverses zones del sud del Panjab, una de les regions més afectades, on diverses preses amenacen de desbordar-se. Després s'ha reunit tant amb el president pakistanès Asif Ali Zardari com amb el primer ministre, Iusuf Raza Gilani.
L'objectiu de Ban Ki-moon és accelerar l'arribada d'ajut al país, ja que, encara que l'ONU ha demanat 459 milions de dòlars a la comunitat internacional, de moment només ha rebut la cinquena part d'aquesta quantitat.
“Sóc aquí per mostrar la solidaritat de les Nacions Unides a la població i el govern del Pakistan en aquests moments de prova”, ha declarat Ban Ki-moon. “Necessitem més suport de la comunitat internacional”, hi ha afegit. “Aquestes inundacions sense precedents necessiten una assistència també sense precedents”, ha assegurat.
Les pèrdues freguen els 250.000 milions de rupies (més de 2.267 milions d'euros) en el sector agropecuari, i per a la recuperació del país faran falta milers de milions d'euros, segons han afirmat experts pakistanesos citats pel diari Dawn.
El ministre d'Alimentació i Agricultura, Nazar Mohammad Gondal, ha afirmat que "les inundacions han destruït cultius de cotó, arròs, canya de sucre i tabac valorats en milers de milions de rupies". Una avaluació inicial del Banc Mundial conclou que "els danys són més grans que els del terratrèmol del 2005", segons ha declarat el seu president, Robert Zoellick. "L'estimació aproximada és que les pèrdues en els cultius són de 1.000 milions de dòlars" (gairebé 800 milions d'euros), ha precisat.
Javed Saleem, expresident de l'Associació per a la Protecció dels Cultius (CPA), i Ibrahim Mughal, president de l'Associació d'Explotacions Agrícoles del Pakistan (PAFA), han assegurat que gairebé set milions d'hectàrees de camps agrícoles han quedat submergits a l'aigua que ha destruït collites d'arròs, cotó i canya de sucre.
D'acord amb aquests experts, "tot el cinturó agrícola format per Jhang, Bhakkar, Rajanpur, Rahimyar Jan i Layyah s'ha inundat". A més, més de 100.000 vaques, búfals, cabres, ovelles, cavalls, camells i burros han mort i unes 3.000 piscifactories i 2.000 granges avícoles han quedat destrossades.
"Segons una estimació, només les pèrdues en cultius d'arròs ascendeixen a uns 155.000 milions de rupies", més de 1.400 milions d'euros, ha precisat Saleem. Alhora, l'aigua s'ha endut més d'un milió de tones de reserves de blat emmagatzemades en cases i ha inutilitzat al voltant de 1.000 tractors, ha afegit Mughal.
Només a la província de Panjab (est), ha resultat afectada una zona de cultiu de cotó de més de 404.000 hectàrees i s'han destruït collites valorades en 780 milions d'euros, ha indicat Saleem. Mentrestant, les pèrdues en les collites de la província de Sindh (sud-est), que han afectat una superfície de més de 40.500 hectàrees, sobretot camps d'arròs i cotó, superen els 860 milions d'euros, i a la de Jyber Pajtunjwa (antiga Província de la Frontera del nord-oest), més de 130.000 hectàrees s'han inundat i les pèrdues en les collites ascendeixen a gairebé 270 milions d'euros.
Segons els comerciants pakistanesos, les inundacions han provocat una escassetat d'aliments i, per exemple, els preus de les fruites i verdures han augmentat entre un 25 i un 50%. Es tem que aquesta situació continuï tot l'any, fins que es pugui tornar a cultivar a les zones inundades.
"Només estem rebent 800 camions amb fruites i verdures cada dia a Islamabad, mentre que el subministrament de l'any passat durant el ramadà era de 2.000" camions diaris, ha assenyalat el president del Mercat de Fruites i Verdures d'Islamabad, Safdar Siddique.
"Estem important patates i tomàquets de l'Índia per satisfer la demanda", ha explicat. Els experts consideren que aquest problema d'escassetat podria superar-se si el Govern eliminés l'impost a les importacions, que és del 25%, i fet que grava amb un 10% la venda de productes agrícoles.
Les inundacions que han arrasat part del Pakistan i han provocat la mort de més de 1.300 persones --segons les xifres oficials-- són ja el segon pitjor desastre d'aquestes característiques ocorregut en l'última dècada a tot el món, segons el Centre per a la Investigació sobre Epidemiologia de Desastres (CRED), amb seu a Bèlgica. L'aigua ha destruït més de 300.000 llars a tot el país, on hi ha uns 14 milions de damnificats, dels quals dos milions s'han quedat sense casa.
El president pakistanès, Asif Ali Zardari, que ha estat criticat per haver anat de viatge aquesta setmana a l'estranger mentre el seu país s'enfrontava a una situació catastròfica, es va desplaçar dijous a Sukkur, a la província de Sindh, on es va reunir amb víctimes de les inundacions, a les quals ha assegurat que el Govern està treballant per proporcionar-los ajuda i minimitzar-ne el patiment.
Alhora, el secretari provincial d'Irrigació, Shujauddin Junejo, ha explicat a Zardari quina és la situació provocada per les inundacions a Sindh, segons informa l'agència de notícies pública pakistanès, APP. Junejo va detallar que 19 dels 25 districtes de la província han resultat perjudicats i que es necessiten 40.000 milions de rupies (més de 360 milions d'euros) per finançar les tasques d'assistència als damnificats, que, tot i això, ja estan rebent aliments, aigua potable i un altre tipus d'ajuda en els campaments que s'han aixecat. També ha destacat que aquestes inundacions no tenen precedents i que l'aigua cau torrencialment des de les muntanyes i l'aigua de la pluja ha submergit àmplies zones. Ha afegit que les precipitacions, que s'han produït durant llargs períodes de temps, han desbordat diversos rius. A més, aquestes pluges estan posant en perill les tasques d'ajuda i impedeixen arribar fins als damnificats, ha dit.
El Govern pakistanès proporcionarà assistència als afectats part dels diners que havia de destinar a projectes de desenvolupament, segons ha anunciat dijous el primer ministre, Yusuf Raza Gillani, que va visitar una àrea inundada situada al voltant de Jaffarabad, a la província de Balutxistan (sud-oest). Ha explicat que hi ha moltes carreteres tallades i que, per tant, de moment no hi ha manera que arribin els 100 camions amb els quals es pretén portar 1.000 tones d'aliments a Sindh, però amb aquests diners l'executiu regional podrà comprar a la província el que necessiti la població afectada.

dimarts, 10 d’agost del 2010

LA PRIORITAT DE LA COOPERACIÓ

Les inundacions d’aquest mes d’agost al Pakistan han tingut uns efectes igual de devastadors que el tsunami que el 2004 va assolar el Sud-est Asiàtic, però amb menys víctimes mortals, segons va assegurar l'ONU, que va xifrar en 1.600 els morts i en 12,5 milions el nombre de damnificats, dels quals entre sis i set milions estarien afectats de forma “directa”. Per tenir una idea de l'abast de la tragèdia, cal tenir en compte només que més del 15% del territori del país ha quedat inundat. L'ONU va alertar que hi ha tres milions de nens afectats, que són especialment vulnerables a les malalties i estan indefensos davant la tragèdia. I mentre es compten els morts i s'intenta socórrer els damnificats i fer-los arribar ajuda humanitària, les pluges continuen: el desbordament de l'Indus ha negat 620 poblacions de la província de Sind.

D'altra banda, a l'Índia les pluges torrencials a la regió del Caixmir des de divendres han causat 120 morts i més de 15.000 ferits. Més de 500 persones es donaven per desaparegudes. Es considera que les pluges del Caixmir són les pitjors dels últims 80 anys.

L’Organització Meteorològica Mundial, alerta que aquests fenòmens extrems, com ara l’onada de calor que afecta Rússia o les pluges torrencials al centre d’Europa, seran cada cop més freqüents. El gran deute ecològic contret pels països del Nord i la feblesa dels països del Sud davant dels impactes causats pel canvi climàtic posen en evidència la creixent importància que té la cooperació al desenvolupament en la lluita contra l’escalfament global i les seves devastadores conseqüències. Un escalfament que no només implica el desglaç, les inundacions, els huracans, la desertització i l’empobriment de la diversitat biològica, entre d’altres. Els efectes cal valorar-los en termes ecològics, és cert, però també en paràmetres socials, econòmics i polítics. Perquè darrere del canvi climàtic s’agrupen molts problemes de consum excessiu i ineficient com ara la mala gestió de l’aigua, l’agricultura no sostenible o l’energia que consumim. Uns problemes que sense la visibilitat dels impactes del canvi climàtic, passarien més desapercebuts.
Ara mateix hi ha quatre eixos en els quals posar l’èmfasi: la reducció de les emissions de CO2, l’adopció d’estratègies per reduir-ne l’impacte, la transferència de tecnologia cap al Sud i el finançament. Cal fomentar la cooperació per treballar en formació, capacitació i projectes pilot de mitigació i adaptació al canvi climàtic que afecta als països en desenvolupament, tant per les seves característiques biogeogràfiques, com per la seva baixa capacitat d’adaptació davant d’aquests canvis.

La sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic han de ser una prioritat de la cooperació amb premisses que passen per enfortir els actors del Sud i facilitar el seu accés als recursos naturals.
El comú de Sant Julià de Lòria treballa, des de fa anys, per al foment del voluntariat i l’associacionisme per a afavorir la cohesió social i incentivar la participació ciutadana. És per aquest motiu que sorgeix la iniciativa d’organitzar un mercat solidari, en un any marcat per les tragèdies d’Haití, Xile i el Pakistan, que vol donar a conèixer la tasca de les ONG’S que es dediquen a la cooperació internacional, oferint un punt de trobada. Una jornada que tindrà lloc l’11 de setembre i que serà dinamitzada per les entitats culturals.

Sant Julià de Lòria, parròquia de fires, uneix dos conceptes per crear un esdeveniment pioner al Principat: solidaritat i fires. Vincles solidaris, és el nom d’aquesta iniciativa que pretén aproximar els vincles que establim amb els països en vies de desenvolupament a través de la cooperació i que són fruit de la responsabilitat que tenim respecte a aquests. Si es mantenen els nivells de C02 i l’atmosfera continua escalfant-se, fenòmens com els del Pakistan o l’Índia es podrien produir més sovint. Encara som a temps de posar-hi solució, sempre que es redueixen les emissions contaminants.